La soja és un aliment per a ximples

Exposem unes quantes raons per a NO consumir soja: 1. La soja és un dels aliments més ruixats en el món La soja és el cultiu que més es ruixa amb pesticides,

Propietats dels greixos

Enllaç a l´article original –>  http://www.strengthsensei.com/fat-facts-101/ Amb tot l´ enrenou recent a la premsa al respecte de la defensa del greixos saturats, així com la publicació recent de llibres amb detalls al respecte,

Dorm per aprimar-te

Enllaç a l´article original en anglès – http://www.strengthsensei.com/sleep-your-way-thin/ Vivim en una societat cafeïnada i dominada per la productivitat, que ens imposa una gran quantitat d´ exigències. ¿Alguna vegada has tingut la sensació que

 
bulking-on-a-budget

Com menjar per guanyar múscul (2ª part)

4. Millorar el nostre maneig de la insulina (sensibilitat/resistència a la insulina)

A l´hora de millorar la nostra composició corporal la insulina és la clau, tant si el nostre objectiu fonamental és guanyar múscul com si és perdre greix. Millorar el maneig de la insulina, és per tant una prioritat absoluta si aquests són els nostres objectius. La insulina té la capacitat d´incrementar l´absorció de proteïnes en les cèl.lules, millorant així el procés de construcció/reconstrucció muscular, i disminuint el procés de degeneració/destrucció del teixits musculars.

D´una altra banda, el nostre cos utilitza principalment dues fonts de combustible (glucosa i greix), i quan utilitza la glucosa no utilitza greix (l´ús de greix com a combustible depén de l´ús de glucosa). Per tant, si volem perdre greix, és imprescindible que la fem servir com a combustible durant la major part del dia (de forma que puguem utilitzar les reserves de greix com a combustible en comptes de com a magatzem)
Com decideix el cos quin d´aquests combustibles utilitzarà? En funció dels nivells d´insulina a la sang (ja vaig escriure un article per la pàgina parlant amb més detall d´aquest tema fa dos mesos)

Llavors…Com ho fem per a què la insulina sigui la nostra aliada i no la nostra enemiga? Doncs siguent intel.ligents amb el nostre consum de carbohidrats (quines quantitats consumim, quin tipus de carbohidrats i en quin moment del dia), i això depén principalment de les característiques personals de cadascú (porcentatge de greix corporal, estil de vida, tipus d´entrenament i, per suposat, la genètica de cadascú)

En la meva opinió, l´únic moment del dia en què ens interessa que es produeixi un pic elevat d´aquesta hormona és després d´entrenar. Per què? Doncs perquè durant l´entrenament hem danyat les fibres musculars i hem reduït al mínim el nivell de sucre en sang, per tant aquest pic d´insulina portarà aquests nivells de sucre en sang als seus nivells base estables, i ajudarà al transport d´aminoàcids a les cèl.lules musculars per començar el prcés de reparació muscular. És per això què és important prendre una beguda post-entrenament que contingui carbohidrats d´absorció ràpida de qualitat i proteïna també de qualitat si volem guanyar massa muscular (si l´objectiu fos perdre greix podríem optar per incloure carbohidrats o no a la beguda post-entrenament)

Quina quantitat de carbohidrats i proteïnes prendrem post-entrenament? Normalment recomanaria entorn de 0,5 g de proteïnes per kg de pes (un home de 80 kg prendria uns 40 g) i entre 0,5 i 1g de carbohidrats per kg de pes (un home de 80 kg prendria de 40 a 80 g de carbohidrats post-entrenament, això dependria, en la meva opinió, de la seva facilitat per digerir aquests carbohidrats, el seu maneig de la insulina, i relacionat amb això últim, el seu percentatge de greix corporal. Com més baix sigui el teu porcentatge de greix corporal millor serà el teu maneig de la insulina i més carbohidrats podràs consumir)

5. Augmentar el volum de les cèl.lules musculars (per una major acumulació de glucògen intra-muscular)

Si augmentem l´acumulació de glucògen intra-muscular augmentarem el volum de les cèl.lules musculars i per tant el volum dels nostres músculs.
Com ho aconseguim? Realitzant un major volum d´entrenament (i programant els nostres entrenaments per a què l´augment de volum d´entrenament sigui una de les claus en la nostra progresió). Per a poder realitzar un major volum d´entrenament (més sèries i repeticions) necessitarem més energia/combustible, l´energia que s´utilitza per contraure el múscul és el glucògen intra-muscular (els carbohidrats emmagatzemats dins el múscul). Per exemple: Fer 6 sèries de 12 repeticions de premsa inclinada utilitzaré més glucogen intra-muscular dels quàdriceps que fer 3 sèries de 12 repeticions del mateix exercici, no oblidem que utilitzarem el glucògen del múscul o els músculs que contraguem al realitzar l´exercici.

Com a procés d´adaptació, com més volum d´entrenament realitzem (sense arribar al sobreentrenament, programant fases amb poc volum etre fases amb més volum), i més glucògen utilitzem a l´entrenament, més glucògen emmagatzemarà el nostre cos als músculs per preparar-se (adaptar-se) a futurs entrenaments amb molt volum (d´aquí que millorar la capacitat de treball i progressar en volum d´entrenament en distintas fases sigui clau per la hipertrofia muscular). Aquest efecte no es produirà després de dos o tres entrenaments, però si augments de la nostra capacitat de treball a mig i llarg plaç, els nostres músculs estaran més plens, eran més grans i més “rodons”.
Com puc ajudar a facilitar aquest procés? Ingerint carbohidrats de digestió ràpida intra-entrenament i/o post-entrenament (per poder justificar l´ús de carbohidrats intra-entrenament, el volum d´entrenament té que ser més alt). Però si realitzem un gran volum d´entrenament i no consumim prou carbohidrats en el moment adequat, el nostre cos no tindrà suficient combustible per emplenar els dipòsits de glucògen muscular, i per tant no maximitzarem la hipertrofia muscular.

Una altra estrategia que pot conseguir el mateix resultat és l´augment del temps de tensió muscular (el temps que dura la sèrie), generalment s´asocien els temps de tensió muscular d´entre 40 i 60-70 segons com els més eficients a l´hora d´augmentar el volum muscular (aquest és el temps que té que durar cada sèrie)

arnold protein

Com menjar per guanyar múscul (Primera part)

Interessant article en dues parts d´Eduardo Barrecheguren. Cap d´entrenadors de Ultimate Perfomance Marbella.

Molts de vosaltres m´heu preguntat com heu de menjar per guanyar múscul. Opino que la clau està en tenir una base proteica alta, consumir suficients carbohidrats intra-entrenament i post-entrenament i suficients calories al llarg del dia, i que tot això sigui amb menjars d´alt valor nutritiu.

La clau està en consumir suficients nutrients per poder entrenar a tot gas en el gimnàs i que la proteïna que consumim s´utilitzi per a construir teixit muscular. Però no serveix menjar “tot el que se´ns posi davant”, ja que el que volem és limitar el guany de greix en tot el procés.

Si volem guanyar múscul, hem de:
1) Ingerir més calories de les que consumim.
2) Maximitzar la renovació de proteïnes(recanvi proteic)
3) Promoure l´anabolisme muscular i reduir el catabolisme muscular.
4) Millorar el nostre maneig de la insulina (sensibilitat/resistència a la insulina)
5) Reclutar un major nombre d´unitats motores en el múscul.
6) Augmentar el volum de les cèl·lules musculars (per una major acumulació de glucogen intramuscular)

1) Ingerir més calories de les que consumim
Què és suficient? Depèn de cadascú. Jo no creixo fins que consumeixo 4000 Kcal o més. Com ho sé? Provant. Comences amb 3000 Kcal a la setmana, si no veus canvis orientats al teu objectiu (guany muscular), puges a 3250 a la setmana següent, si segueixes sense veure canvis, puges a 3500 a la setmana següent, i així fins que comencis a veure´ls (no pugis de cop de consumir 2500 Kcal a 4000 Kcal perque t´engreixaries, deixa que el teu cos s´adapti poc a poc a una major ingesta calòrica). Però per fer això, tens que monitoritzar tot el que menges, ja sigui apuntant-ho en un quadern o un excel i fent els teus càlculs o utilitzant una aplicació com MyFitnessPal (molt més senzill)

2)Maximitzar la tasa de renovació de proteïnes / recanvi protèic

El nostre cos està renovant proteïnes constantment, per tant, un consum proteïc insuficient comportarà que el cos robi aminoàcids del múscul si els necessita per unes altres funcions més crítiques (recorda que pel cos, la construcció del teixit muscular no és una prioritat)
Hi ha molts factors que influencien la tasa de renovació de proteïnes, la quantitat de proteïnes que consumim, el tipus d´entrenament que realitzem, l´ambient hormonal que promovem en el nostre cos (anabolisme vs catabolisme), etc

3)Promoure l´anabolisme muscular i reduïr el catabolisme muscular

Sense entrar en masses complicacions, ja que això requeriria un altre article en si mateix, volem mantenir a ratlla el cortisol i utilitzar la insulina al nostre favor (unes altres hormones, com la hormona del creixement, també són importants i hem de tenir-les en compte, però anem pas a pas)
Què vol dir això? Que necessiten reduir les hormones que creen estrès al mínim necessari. Necessites cortisol pel matí al aixecar-te i tindre energia, i necessites cortisol mentre entrenes, però la resta del dia volem limitar-lo al mínim.

Us enrecordeu quan l´altre dia preguntava si fèieu cardio en dejú i/o a primera hora del matí? Els vostres nivells de cortisol tenen molt a veure amb que sigui recomanable o no recomanable que feu cardio a primera hora del matí (jo personalment mai el faria en dejú, prendria sempre aminoàcids ramificats abans/durant i probablement prendria també MCT´s – triglicèrids de cadena mitja – abans. Però aquest tema el deixem també per un altre article)

Eduardo Barrecheguren. Cap d´entrenadors de Ultimate Perfomance Marbella.

soy1-397x437

La soja és un aliment per a ximples

Exposem unes quantes raons per a NO consumir soja:
1. La soja és un dels aliments més ruixats en el món

La soja és el cultiu que més es ruixa amb pesticides, rodenticides i fungicides.
Algunes d´aquestes substàncies presents en els aliments fets de soja i s´acumulen en els teixits. Vols una recepta genial per seguir sent gras? Consumeix aliments tòxics, ja que la reacció natural del cos quan no pot desfer-se de totes les toxines amb els òrgans responsables de la desintoxicació, és acumular-la en les cèl.lules lipídiques.

2. Els suposats beneficis de la soja per la salut no són molt clars

Els isoflavonoides de la soja, com a molt tenen un resultat mixte en la ciència en quant a beneficis per a la salut, i hi ha algunes evidències (1,2) que la daidzeina i la genisteina poden causar més mal que benefici, com per exemple promoure esl tipus de cáncers sensibles als estrògens.

També s´ha de considerar que en tots els llocs coneguts per utilitzar la soja com un aliment saludable també tenen dietes tradicionals riques en iode, especialment al Japó. La bojeria al voltant dels beneficis de la soja s´origina a Okinawa, unes de les zones blaves del planeta on hi ha una alta concentració de persones que arriben als cent anys. Casualment, també és una illa coneguda pel consum elevat del menjar marí i del tè verd.

3. La soja pot interferir en el desenvolupament dels nens

La soja pot afectar el desenvolupament del fetus i més endavant incrementar el risc de càncer de pròstata en els homes (3), així com a conseqüències negatives en el sistema reproductor. També retrasa el període de la pubertat en els nois i l´adelanta en les noies (4,5).

I què tal els productes fermentats de soja? Són millors presumptament, ja que la fermentació desactiva alguns dels components méss perjudicials, però tot i així, els estrògens vegetals i goitrògens (que suprimeixen les tiroides) es queden allà. Si t´agrada el miso, el natto, el tempeh o el tamari, pots menjar-ne en ocasions, però té que ser perque t´agradi, no perque vulguis disfrutar dels seus beneficis per la salut utilitzant-ne grans quantitats regularment, ja que això evidentment vol dir patir també els seus efectes secundaris.

Sigues sa,
Coach Charles R. Poliquin.

Referències:
1) Annals of Pharmacotherapy 2001 Sep;35(9):118-21
2) Experimental Biology and Medicine 2010 May;235(5):590-8
3) Prostate 1994;24(2):67-78
4) Reproduction March 1, 2012 143247-26, Reproductive consequences of developmental phytoestrogen exposure
5) Journal of Environmental Science and Health, Part A: Toxic/Hazardous Substances and Environmental Engineering, Volume 48, Issue 8, 2013

 

Enllaç a l´article original –> http://www.strengthsensei.com/la-soja-sigue-siendo-un-alimento-para-tontos/

 

scoop

Batuts de proteïnes, saps pel que pagues?


Arriba el bon temps, i molts ja heu començat l’ anomenada “operació bikini”. Per tal de tenir una bona ajuda, la majoria fareu ús dels batuts de proteïnes, amb el fi de no perdre el preuat múscul que heu guanyat durant els mesos d’ hivern.

A continuació donarem quatre consells per tal de saber diferenciar un batut de proteïnes de qualitat, de un que tot i que pot sortir més econòmic, no ens donarà els resultats que esperem.

El primer concepte que hem de tenir clar, és que les proteïnes estan formades per aminoàcids, i que aquests tenen diverses funcions en el nostre cos. Així doncs, el batut ideal per al nostre objectiu serà el que sigui més ric en aminoàcids que estiguin implicats en la construcció i reparació de fibres musculars, que en aquest cas, serien la Glutamina i els BCAAs (per les seves inicials en anglès Branched Chain Aminoacids) que són la Leucina, Valina i Isoleucina.

Aquest concepte que sembla prou simple a cop d’ ull, es complica una mica quan entrem en matèria. Degut al creixent mercat de la suplementació, i la competència entre marques que hi ha en el sector, s’ està donant un cas per desgràcia cada vegada més vist, marques (la majoria de les vegades de nova creació) que buscant un lloc en el mercat ofereixen preus molt per sota del que era habitual fins no fa gaire i que per tal de poder assumir costos, modifiquen el producte inicial, una proteïna de sèrum de llet (whey) amb barreges de matèries primeres més econòmiques, que no són nocives per la salut, però que fan que el producte final no tingui, ni de bon tros els efectes del que hauria de ser una proteïna de qualitat.

Per tal de poder diferenciar aquestes proteïnes de segona, de les bones, només tenim un recurs, llegir amb atenció la etiqueta i en concret la llista d’ ingredients. Si dins d’ aquesta llista hi trobem proteïna aillada de soja, taurina o glicina, ens trobarem davant d’ un producte al que se li ha pujat el percentatge de proteïna amb productes que poc tenen a veure amb el creixement muscular, i que no tindran els efectes que hi buscàvem.
Com sempre en aquests casos, el millor és consultar a un professional de la suplementació, que sàpiga quins ingredients té el producte que ens ven i per què serveixen, i que ens recomani el més adient per al nostre pressupost.

fat101

Propietats dels greixos

Enllaç a l´article original –>  http://www.strengthsensei.com/fat-facts-101/

Amb tot l´ enrenou recent a la premsa al respecte de la defensa del greixos saturats, així com la publicació recent de llibres amb detalls al respecte, aquest és un bon moment per fer un repàs sobre els greixos.

Com a professionals de la salut ajudem als nostres clients a portar dietes i estils de vida saludables, i per tant és important que tinguem suficients coneixements sobre els temes que tractem amb ells dels greixos saturats, poliinsaturats, mono-insaturats, olis vegetals,…

En llenguatge químic, quan ens referim a lípids utilitzen el terme “oli” per aquells lípids que son líquids a temperatura ambient (com els olis de colza i de blat de moro) i el terme “greix” quan parlen dels sòlids a temperatura ambient (com la mantega). Per simplicitat, ens referirem a ells com ho feien les nostres àvies i els nomenarem “greixos”, diferenciant-los només quan sigui necessari.

Un punt clau a tenir en compte, és que cap font de greix, sigui vegetal o animal, és completament saturada o completament insaturada.  Tots els olis i greixos son combinacions de diferents tipus de d´àcids grassos. Inclús la mantega és en realitat més alta en greixos mono-insaturats que en saturats, i està composta en més d’ un 91% per àcid oleic, que és el mateix àcid gras que predomina en l´oli d´oliva i que és àmpliament reconegut com a saludable pel cor. De fet, l´oli d´oliva sembla ser l´únic greix en que les divergents filosofies nutricionistes estan d´acord. Llavors, si tenim en compte que la mantega és un 41% igual a l´oli d´oliva i que inclús aquest últim és saturat en un 14%, el xef Emeril Lagasse ha estat en el cert tot aquest temps: El greix de porc és el millor!

Una altra observació interessant dels greixos, involucra a l’ àcid gras predominant en la mantega de cacau, el saturat àcid esteàric (18:0). Degut a que els greixos saturats son més estables i no s´oxiden fàcilment (1), son més segurs per cuinar i pel consum que els olis vegetals poliinsaturats, ja que les seves unions dobles els fan susceptibles a la peroxidació i a tornar-se rancis. Així que probablement els antioxidants i polifenols no siguin la única bona raó per consumir xocolata amarga (2). El greix saturat en aquest deliciós menjar podria ser bo per tu i la teva salut!

Coneguem els greixos. La següent taula mostra els percentatges dels diferents tipus d´àcids grassos que componen els greixos i olis comuns.

 

Tipus d’ oli o greix % Saturat % Mono-insaturat % Poliinsaturat
Oli de coco 91 6 3
Mantega 66 30 4
Llard de xai 58 38 2
Oli de palma 51 39 9
Llard de vedella 49-54 42-48 3-4
Llard de porc 44 45 11
Llard d’ ànec 35 50 14
Llard de pollastre 31 49 20
Oli de llavor de cotó 29 18 52
Crema de cacahuet 16 56 26
Oli d’ oliva 15 73 10
Oli de soja 15 22 62
Oli de sèsam 15 41 43
Oli de blat de moro 14 27 59
Oli de girasol 13 18 69
Oli de llavor de raïm 11 16 73
Oli de càrtam 9 11 80
Oli de llí 9 17 74
Oli de girasol alt olieic 9 81 8
Oli de colza 7 65 28

 

Fonts: USDA Agricultural Research Service National Nutrient Database for Standard Reference i Know Your Fats, de Mary Enig, PhD.

Com pots veure, alguns dels greixos anomenem saturats per tradició, com el de la carn de vedella o el llard de porc, en realitat contenen més àcids grassos mono-insaturats, o aproximadament la mateixa quantitat de greixos saturats o mono-insaturats. I dos dels greixos més alts en greixos saturats, no provenen d’ aliments d´origen animal, si no que són derivats de plantes, com ara l´oli de coco i l´oli de palma.

La confusió  que envolta als greixos és, per suposat, alguna cosa més que semàntica. Amb un constant flux de notícies de salut arribant al públic a través dels mitjans massius, és prudent parlar amb un enteniment complert i profund al respecte de la naturalesa dels greixos i amb un fort èmfasi de la veritable composició dels aliments.  Només quan arribi aquest moment serà possible tindre una discussió intel·ligent a nivell nacional, sobre el paper dels greixos en la salut, basats en un enteniment de la composició dels mateixos i la seva influència en les funcions bioquímiques en el cos humà.

 

Referències:

(1) Glen D. Lawrence; Dietary Fats and Health: Dietary Recommendations in the Context of Scientific Evidence; Adv Nutr May 2013 Adv Nutr vol. 4: 294-302, 2013
(2) Nasiruddin Khan et al., Cocoa Polyphenols and Inflammatory Markers of Cardiovascular Disease; Nutrients. Feb 2014; 6(2): 844–880

 

 

sleep_fatloss

Dorm per aprimar-te

Enllaç a l´article original en anglès – http://www.strengthsensei.com/sleep-your-way-thin/

Vivim en una societat cafeïnada i dominada per la productivitat, que ens imposa una gran quantitat d´ exigències.

¿Alguna vegada has tingut la sensació que sorties de treballar, però que el treball no sortia de tu perquè seguies pensant en ell? Jo era així abans, i concentrar-me en la meva carrera era més important que una gran quantitat de coses, com ara dormir… ¿Dormir?

No la anomenen una petita mort per res. Per a mi era una pèrdua de temps. Només dormia 4 o 5 hores amb la finalitat de treballar més, però al final et passa factura. Els científics han identificat la son com una de les pedres angulars de la salut física i mental. Thomas Dekker ho deia millor: “Dormir és aquella cadena daurada que uneix la salut amb els nostres cossos”

Dormir no tan sols et manté saludable, si no que també et pot ajudar a perdre greix. De fet, es pensa que la creixent epidèmia d´ insomni està relacionada amb el creixement de la cintura a la població (1), i que la falta de son ha demostrat produir desequilibris hormonals de manera important (5). De fet, les corbes d´ obesitat en els països occidentals s´ ajusten a les corbes de falta de son.

Un dels principals efectes de la manca de son és que eleva la inflamació en el cos. Aquesta es coneix com “l´ assassí silenciós” ja que agreuja qualsevol altra condició o malaltia, i pot deteriorar la salut.
Simultàniament, la inflamació redueix la sensibilitat a la insulina i eleva la producció de cortisol (7-8).

El cortisol és la hormona de l´ estrès que s´ oposa a la insulina, i que és l´ encarregada d´ emmagatzemar els nutrients. Existeix un balanç delicat entre elles, amb el fi de mantenir estable la glucosa en sang. ¿Alguna vegada has notat com després d´ una mala nit de son , sembla que et vingui més de gust el menjar dolç? (8) Això es perquè la falta de son altera el balanç entre la insulina i el cortisol, i desestabilitza la glucosa en sang, fent que vulguis menjar dolços i pastissos (2, 4), en comptes d´ obtenir la teva energia amb un poderós esmorzar de carn i fruits secs.

Però la falta de son altera més coses que el deler pels dolços. També et pot convertir en un golafre, per que escurçar la duració de la teva nit i de la teva son disminuirà la producció de leptina i incrementarà la de ghrelina, que són dues hormones que regulen la gana. La leptina és l´ encarregada de dir-te que estàs tip i la ghrelina envia senyals de gana, dient-te que és hora de menjar (4). D´ acord amb un estudi recent, dormir una hora menys del normal pot fer-te menjar un 45% més al cap del dia (1). Aquesta condició empitjora amb l´ apnea de la son, que es un problema habitual en les persones amb sobrepès.

El caos endocrí no para aquí, degut a que la interrupció de la son també et farà produir menys testosterona i menys hormona del creixement, sent aquestes necessàries per mantenir una bona relació entre massa magra i massa grassa, així com recuperants de durs entrenaments per pèrdua de greix.

Una gran quantitat d´ aquests canvis hormonals són possibles al disminuir la producció de melatonina, que es produeix durant la son i és la responsable d’ iniciar una cascada hormonal adequada (3, 4, 5, 8). La durada de la son prediu la quantitat de la pèrdua de greix quan estàs a dieta i fas exercici físic. Quan es van restringir les calories, les persones en un grup privat de son van perdre menys greix que les persones en el grup de son normal (1, 2). Els investigadors també han indicat que el ritme circadià i els hàbits diaris tenen el mateix efecte, així que no és gaire bona noticia si tens torns de treball o no tens un horari regular (3).

En general, una bona qualitat de son és un dels millors hàbits que pots tenir per millorar la teva salut, i perdre més greix i més ràpid. En el pròxim article, et donaré les meves principals recomanacions per millorar la son.